A principi dels anys 1950, quan la ciència-ficció, que s’havia divulgatsobretot en revistes, va començar a conquerir l’espai del llibre,es van publicar alguns reculls de contes relacionats per algunaidea però independents en origen, sense voluntat de text unitari.És el cas de les Cròniques marcianes...
A principi dels anys 1950, quan la ciència-ficció, que s’havia divulgat sobretot en revistes, va començar a conquerir l’espai del llibre, es van publicar alguns reculls de contes relacionats per alguna idea però independents en origen, sense voluntat de text unitari. És el cas de les Cròniques marcianes de Ray Bradbury (1950) i Jo, robot d’Isaac Asimov (1951). Amb Crònica d’uns quants temps fem una operació semblant. Es tracta de dinou relats escrits entre 1973 i 2023, alguns inèdits, altres publicats en revistes o en llibres col·lectius, que endreçats d’acord amb una cronologia ideal configuren la crònica imaginada d’unes situacions no viscudes, o no viscudes encara per una humanitat tanmateix identificable.
