"La resistència implica que la batalla ?si és que n?hi ha hagut cap? ja ha estat perduda i només queda intentar resistir desesperadament davant l?enorme poder que atribuïm a l?altre bàndol. La defensa, en canvi, dona a entendre que encara hi ha alguna cosa de la nostra banda que posseïm, que valorem...
"La resistència implica que la batalla ?si és que n?hi ha hagut cap? ja ha estat perduda i només queda intentar resistir desesperadament davant l?enorme poder que atribuïm a l?altre bàndol. La defensa, en canvi, dona a entendre que encara hi ha alguna cosa de la nostra banda que posseïm, que valorem, que apreciem i, per tant, val la pena lluitar per conservar-la". Aquesta obra de Kristin Ross és un diàleg entre tres temps: les comunes de 1789 i de 1871 en les quals va ser decisiva la transformació espacial i quotidiana per part del proletariat, les lluites de les dècades de 1960 i 1970 en unes relacions espaitemporals ja dominades pel capitalisme mundialitzat, i les lluites contemporànies en les quals la disputa pel territori davant la voracitat extractiva global és ineludible. Ross, una de les millors i més lúcides coneixedores de la Comuna de París, entronca el pensament antiproductivista de Henry Lefebvre o Maria Mies amb les lluites dels pagesos japonesos de Sanrizuka, l?organització de l?autodefensa dels Panteres Negres o l?autoorganització zadista a França, per a apuntar una hipòtesi sobre
