Si formem part de l’anomenada població activa, tant si estem de ple en el mercat laboral com si ens fem càrrec del treball reproductiu a la llar, hi ha una sensació que s’imposa inevitablement: ens falta temps lliure. A casa, la cura dels més petits i de les persones dependents, la neteja o la cuina...
Si formem part de l’anomenada població activa, tant si estem de ple en el mercat laboral com si ens fem càrrec del treball reproductiu a la llar, hi ha una sensació que s’imposa inevitablement: ens falta temps lliure. A casa, la cura dels més petits i de les persones dependents, la neteja o la cuina són feines no remunerades que com més va més ocupen les nostres vides. Cal que replantegem l’organització del treball i que trobem la manera de ser més lliures i sobirans del nostre temps. I aquest és el propòsit de Helen Hester i Nick Srnicek en aquest assaig. A partir de la història de la vida domèstica de l’últim segle, amb els canvis que es van anar introduint (l’aigua corrent, els electrodomèstics, la redefinició dels espais, les tecnologies...) i les transformacions en les relacions socials (nous rols, altres imaginaris), els autors ens ofereixen un autèntic manifest vital i oportú per a una política feminista postlaboral. L’agenda que proposen apunta cap a un temps lliure que sigui la base de l’autodeterminació de les persones, en què els valors ecològics, estètics, ètics i d’interdependència, fora de la lògica capitalista del mercat de treball necessari, se situïn al centre d’aquesta lluita.
