Ja sigui a peu de carrer amb timbals i pancartes o bé, simplement, malparlant dels polítics al bar amb els amics, hi ha ben poca gent que no hagi participat mai en un acte de protesta o que no s’hagi queixat mai de fins a quin punt «les coses no van bé». Sovint, fa l’efecte que vivim instal·lats en ...
Ja sigui a peu de carrer amb timbals i pancartes o bé, simplement, malparlant dels polítics al bar amb els amics, hi ha ben poca gent que no hagi participat mai en un acte de protesta o que no s’hagi queixat mai de fins a quin punt «les coses no van bé». Sovint, fa l’efecte que vivim instal·lats en una crisi social permanent, una cultura del greuge i del malestar continu. Ara bé, una cosa és la protesta i, una altra, la queixa. El règim democràtic –la nostra politeia, per dir-ho amb Aristòtil– és bo a l’hora de tenir-se-les amb la protesta. No és tan bo, en canvi, a l’hora d’afrontar la queixa. L’assaig que teniu a les mans s’alimenta de la sospita que una cosa i l’altra estan lligades: existeix una certa dialèctica entre l’èxit que la democràcia té amb la protesta i les dificultats que li genera la queixa. L’objectiu del llibre és mostrar aquesta dialèctica i escatir-ne les raons profundes.
