• DONA MÉS PINTADA, LA

    SERRA, MÀRIUS LABUTXACA Ref. 9788419971098 Ver otros productos de la misma colección Ver otros productos del mismo autor
    Màrius Serra indaga en l'enigma de Palau Ferré, el pintor que cremava els seus quadres.L’impacte de l’autodestrucció d’una obra d’art de Banksy el 2018 a la sala de subhastes Sotheby’s encara és ben viu a la nostra memòria, però molts havíem oblidat el cas del pintor Palau Ferré. Màrius Serra es va ...
    Ancho: 125 cm Largo: 190 cm Peso: 250 gr
    Per confirmar
    10,95 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-19971-09-8
    • FechaEdicion : 01/03/2024
    • AñoEdicion : 2024
    • Idioma : Catalán
    • Autores : SERRA, MÀRIUS
    • NumeroPaginas : 520
    • Coleccion : NARRATIVA

    Màrius Serra indaga en l'enigma de Palau Ferré, el pintor que cremava els seus quadres.

    L’impacte de l’autodestrucció d’una obra d’art de Banksy el 2018 a la sala de subhastes Sotheby’s encara és ben viu a la nostra memòria, però molts havíem oblidat el cas del pintor Palau Ferré. Màrius Serra es va interessar per aquest creador que l’any 1974, després d’una sentència del Tribunal Suprem, va resoldre llençar al foc tot allò que pintava, cosa que va provocar un gran rebombori en els mitjans de l’època. Aquells retrats a l’oli d’una dona d’ulls grossos i fascinadors s’esfumaven per la xemeneia del seu taller a Montblanc. D’on sortia aquella pulsió autodestructiva? Amb l’ajuda de la documentació, de molts testimonis i d’una portentosa imaginació de novel·lista, Màrius Serra ofereix als lectors La dona més pintada, una ficció documentada que parteix de la vida d’un pintor assenyalat per Picasso com a possible successor seu.


    «Potser l’autor no havia fet mai com aquí un dispendi tan generós d’inquietud loquaç, de gràcia juganera, de fantasia entremaliada i malabar, d’arravatament plàstic, [...] de coets metafòrics, d’inflació fabulosa de la paraula, per esbrinar —o inventar—, al cap i a la fi, qui era la dona infinitament multiplicada que omple les teles de Maties Palau Ferré». Ponç Puigdevall, El País