Per a l'amant, l'ésser estimat és la transparència del món. Allò que transllueix en l'ésser estimat és l'erotisme diví o sagrat. És l'ésser ple, il·limitat, que la discontinuïtat personal ha deixat de limitar. És, en un mot, la continuïtat de l'ésser percebuda com un lliurament a partir de l'ésser d...
Per a l'amant, l'ésser estimat és la transparència del món. Allò que transllueix en l'ésser estimat és l'erotisme diví o sagrat. És l'ésser ple, il·limitat, que la discontinuïtat personal ha deixat de limitar. És, en un mot, la continuïtat de l'ésser percebuda com un lliurament a partir de l'ésser de l'amant. Hi ha una absurditat, una barreja horrible en aquesta aparença; però a través de l'absurditat, la barreja, el patiment, copsem una veritat que té quelcom de miraculós. En el fons, en la veritat de l'amor, res no és il·lusori: per a l'amant -potser només per a l'amant, però tant li fa- l'ésser estimat equival a la veritat de l'ésser. L'atzar vol que a través seu, una vegada esvaïda la complexitat del món, l'amant hi percebi el fons de l'ésser, la simplicitat de l'ésser. Georges Bataille. L'érotisme.
