L’Emma passa el dia, des de bon matí, preparant un sopar decelebració que vol que resulti memorable per tots i cadascundels dotze (o potser seran tretze) convidats. El menjar haurà detenir un paper que vagi més enllà del seu valor nutritiu i, finsi tot, hedonista. Mentre el repensa i el prepara, i e...
L’Emma passa el dia, des de bon matí, preparant un sopar de celebració que vol que resulti memorable per tots i cadascun dels dotze (o potser seran tretze) convidats. El menjar haurà de tenir un paper que vagi més enllà del seu valor nutritiu i, fins i tot, hedonista. Mentre el repensa i el prepara, i el dia transcorre, recorda o té notícia de fets del passat, seus i de la seva família, que li faran canviar la manera de mirar el futur i també la seva pròpia biografia, que ara ja veu plena d’impostures. El sopar d’aquesta nit ha de servir per celebrar que avui fa just un any que l’Emma va tornar al poble, que va canviar el seu destí, i que viu sola a l’antiga casa familiar. El pare, que va morir just un any abans, li va deixar en herència “perquè pugui acomplir el seu anhel i, així, continuï el llegat de la seva iaia Brígida, que consta en el quadern de tapes negres guardat a la caixa forta de la casa”. Aquell primer dia a la casa, a l’hora de dinar, ja el va començar a complir, el seu anhel, acollint-hi els seus primers comensals. Els d’avui comencen a arribar, però n’hi ha un (o potser és una) que sembla que va tard.
