Inspirat per alguns poemes de poetes com Rimbaud, Emily Dickinson, Walt Whitman, Sylvia Plath i uns quants noms més, Fernando Vázquez ens convida a endinsar-nos al món de la poesia en recerca del seu secret, perquè amb escriure versos no és suficient, sinó que –per ser poeta– calen curiositat, silen...
Inspirat per alguns poemes de poetes com Rimbaud, Emily Dickinson, Walt Whitman, Sylvia Plath i uns quants noms més, Fernando Vázquez ens convida a endinsar-nos al món de la poesia en recerca del seu secret, perquè amb escriure versos no és suficient, sinó que –per ser poeta– calen curiositat, silenci i temps per explorar, ganes de jugar i experimentar amb els cinc sentits… com a la infància. I, tal com si fos un nen, Fernando Vázquez juga al seu torn i inclou en aquest conjunt un aparent intrús la presència del qual serà explicada al final. Allà el lector trobarà els noms de poetes i poemes que han inspirat les seves pàgines. En altres paraules, una invitació per seguir llegint i despertar aquest esperit poètic que ens va acompanyar a la nostra infància i que és molt probable que encara hi sigui present a cadascun de nosaltres, mentre espera que l’escoltem.
