En pensar en una persona amb autisme el primer que ens passa pel cap és la imatge d’aquells nens amb un aire distant, que no miren als ulls i que parlen més aviat poc. És només quan tenim l’oportunitat de conèixer algú amb aquesta condició que podem començar a intuir què és i se’ns obre tot un món d...
En pensar en una persona amb autisme el primer que ens passa pel cap és la imatge d’aquells nens amb un aire distant, que no miren als ulls i que parlen més aviat poc. És només quan tenim l’oportunitat de conèixer algú amb aquesta condició que podem començar a intuir què és i se’ns obre tot un món desconegut, gairebé invisible. L’autisme és un dels anomenats trastorns del neurodesenvolupament, és a dir, una afectació del desenvolupament primerenc del cervell en què s’estableixen vies neuronals diferents que alteren la percepció i la interacció amb el món. Aquest llibre ens ofereix una visió molt particular del trastorn de l’espectre autista (TEA): el d’una experta neurocientífica, però, sobretot, el d’una mare que pateix i gaudeix, cada dia, d’un nen excepcional. Tot això per entendre una mica millor el món que s’amaga darrere dels TEA i, en definitiva, per normalitzar i dignificar les persones amb aquesta condició. Així doncs, Mons invisibles no tan sols proporciona el testimoni d’una mare que intenta aprendre del seu fill, sinó que es converteix en tot un assaig divulgatiu sobre les dificultats específiques que afecten els TEA. L’objectiu essencial del llibre és amalgamar difusió científica i relat d’una experiència personal, convidant així a reflexionar sobre el paper de la genètica i de la cultura en la construcció de la normalitat i la diferència, més enllà de l’espectre autista.
