la càbala jueva és una ànsia per conèixer i entendre la divinitat a través d’un enfilall de preguntes infinites que es destil·len de la interpretació dels textos bíblics. Cada resposta, però, és discutible, i cada afirmació és objecte d’un nou debat. D’aquesta manera s’aixequen milers de cavil·lacio...
la càbala jueva és una ànsia per conèixer i entendre la divinitat a través d’un enfilall de preguntes infinites que es destil·len de la interpretació dels textos bíblics. Cada resposta, però, és discutible, i cada afirmació és objecte d’un nou debat. D’aquesta manera s’aixequen milers de cavil·lacions, de «càbales» il·limitades que expliquen Déu, la creació del món i els homes. Aquestes especulacions, sovint fetes al marge de la religió oficial i forçant al màxim l’ortodòxia rabínica, tenen l’origen en escrits enigmàtics d’un marcat to mistèric com el Llibre de la Creació, el Llibre de la Claredat o el Llibre de la Resplendor, els tres grans pilars escrits de la mística medieval jueva. A pesar del caràcter fragmentari, de l’estil pobre i del contingut xifrat, el Llibre de la Claredat és un dels textos bàsics de la història de la càbala clàssica, si no el primer, i enamorà perdudament tots els que s’acostaren enlluernats als seus misteris. Els temes que desplega —la seqüència de les emanacions divines o sefirot, l’origen diví del mal, la reencarnació de les ànimes, el significat místic de la forma de les lletres hebrees o la concepció andrògina de la divinitat— causaren sorpresa i escàndol des que començà a circular a finals del segle xii. Fins a la publicació del Llibre del Zohar a les acaballes del segle següent, el Bahir fou la font d’ensenyaments cabalístics més important en els cercles místics del judaisme medieval.
