Des de la prehistòria, l’ésser humà ha sigut uncreador de símbols, que constitueixen un pontcap als seus orígens, el cosmos i el destí. Les entradesd’aquest Diccionari dels símbols, seleccionadesdel vast repertori en setze volums de The encyclopediaof religion, dirigida per Mircea Eliade encol·labor...
Des de la prehistòria, l’ésser humà ha sigut un creador de símbols, que constitueixen un pont cap als seus orígens, el cosmos i el destí. Les entrades d’aquest Diccionari dels símbols, seleccionades del vast repertori en setze volums de The encyclopedia of religion, dirigida per Mircea Eliade en col·laboració amb Ioan Petru Couliano i editada per destacats experts internacionals, subratllen l’emergència i la persistència d’aquesta creativitat. Durant segles, els símbols s’han viscut com a portadors d’un sentit capaç de trencar els horitzons dels límits humans per projectar-se més enllà. Així, resulta que fins i tot els objectes més habituals —una clau, un teixit, un mirall, un joiell— o els gestos més banals —menjar, dormir, oferir un regal, jugar— no són aspectes evidents de la nostra vida: en la història de la humanitat, de fet, s’han carregat d’una densitat que potser hem oblidat, però que testimonia fins a quin punt la recerca de sentit es troba impresa en les profunditats del desig humà.
