«A finals d'estiu del 2018 vaig arribar als barracons d'un antic institut de secundària. Allà es va instal·lar un dels primers centres d'emergència destinats a acollir menors estrangers no acompanyats o sense referents familiars que estaven arribant a la ciutat, que en aquell moment passaven els die...
«A finals d'estiu del 2018 vaig arribar als barracons d'un antic institut de secundària. Allà es va instal·lar un dels primers centres d'emergència destinats a acollir menors estrangers no acompanyats o sense referents familiars que estaven arribant a la ciutat, que en aquell moment passaven els dies i les nits a les comissaries de policia, entre matalassos de plàstic, cafès solubles i entrepans de màquina, a l'espera de ser traslladats.» L'hermetisme de l'administració i el silenci (o la censura) dels professionals que hi treballen fan que el funcionament dels centres de menors resti en l'opacitat i en l'estigma. L'autora d'aquestacrònica periodística dona el testimoni privilegiat de qui conviu amb menors migrants i explica el seu dia a dia: el xoc cultural, l'adaptació, les esperances, la descoberta d'un món nou, els atacs rebuts, el context social... En Samir, en Hmad o en Mohamed són alguns dels protagonistes d'aquest relat, on s'ofereix una visió inèdita dels centres d'acollida, del seu funcionament i de la seva realitat. OBRA GUANYADORA DEL IV PREMI DE PERIODISME LITERARI UAB
