En plena Guerra Civil, «El més petit de tots» es va fer corpori en la figuretad’un infant vestit amb la gorra frígia —símbol de republicanisme popular—,una granota d’obrer, el puny esquerre alçat i una senyera a l’altra mà, marxanttot decidit com un milicià qualsevol per batallar contra els faccioso...
En plena Guerra Civil, «El més petit de tots» es va fer corpori en la figureta d’un infant vestit amb la gorra frígia —símbol de republicanisme popular—, una granota d’obrer, el puny esquerre alçat i una senyera a l’altra mà, marxant tot decidit com un milicià qualsevol per batallar contra els facciosos. El ninot va veure la llum el 1937 per iniciativa del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, que volia traslladar un missatge de confiança i preparar la població civil pel conflicte bèl·lic. L’escultor Miquel Paredes va crear aquesta peça escultòrica, una icona de la lluita antifeixista del catalanisme popular. La figureta va tenir tant d’èxit que se’n van fer més de 60 000 còpies, que el comissariat venia a tres pessetes per sufragar despeses de la guerra i poder continuar la lluita. Però el que va contribuir a gravar el personatge en la memòria col·lectiva de tota una generació va ser l’àlbum il·lustrat que la institució va encarregar a Lola Anglada i Sarriera, que aleshores ja arrossegava una carrera sòlida com a dibuixant i narradora especialitzada en literatura per a infants. El més petit de tots es va editar en quatre llengües —català, castellà, francès i anglès—, en què l’autora presenta el protagonista com un «bordegàs de cabells rinxolats i ulls molt negres» que passeja amunt i avall predicant per tot arreu la bona nova de la revolució, tot trobant grups de milicians, pagerols feinejant, marrecs que es barallen o fills de papà burgesos egoistes. Al llarg d’onze històries independents de prosa pulcra i didàctica, El més petit de tots és un transmissor dels ideals a defensar en una nova societat catalana que es vol més justa i cívica, erigida sobre les premisses republicanes d’igualtat i llibertat, de respecte a la naturalesa i al patrimoni. Cadascun dels relats, caracteritzats per un to pedagògic i esperançador, venen acompanyats d’il·lustracions, fidels a l’estil noucentista d’Anglada, amb línies negres definides i formes clàssiques, amb tonalitats que diferencien cada història del volum.
