El prestigi immens de l’obra de William Shakespeare ens aclapara i el converteix en un clàssic indiscutible. Tot i saber que els seus textos s’han entès de maneres ben diverses al llarg dels segles, avui ens sembla que el sentit del que va escriure és intemporal i està establert per sempre. Tant és ...
El prestigi immens de l’obra de William Shakespeare ens aclapara i el converteix en un clàssic indiscutible. Tot i saber que els seus textos s’han entès de maneres ben diverses al llarg dels segles, avui ens sembla que el sentit del que va escriure és intemporal i està establert per sempre. Tant és així que mai no ens demanem com entenien els espectadors de la seva època les propostes d’aquest home que bàsicament es dedicava a reescriure textos d’altres autors. El teatre de Shakespeare en el seu context es proposa, precisament, d’indagar el sentit primer de les trenta-sis obres més canòniques de l’autor tot apropant-nos a allò que sabien els espectadors del seu temps i que avui nosaltres no sabem. Per fer-ho es tenen en compte tant les dades històriques com els esdeveniments polítics i culturals, la censura elisabetiana, la influència de les tradicions, i els costums, les modes i les tendències literàries d’aleshores. També ens plantegem si Juli Cèsar es refereix al gran líder romà, d’on ve l’escruixidora i irònica duresa de Troilus i Cressida, fins a quin punt El rei Lear era una qüestió d’actualitat en estrenar-se, si Macbeth és veritablement una obra sobre l’ambició política, o bé com arriba Shakespeare a la colpidora profunditat psicològica d’Antoni i Cleòpatra.
Jordi Coca (1947) és escriptor i doctor en Arts Escèniques. Catedràtic emèrit de l’Institut del Teatre, ha publicat més de quaranta llibres entre assajos, ficció narrativa i literatura dramàtica. Ha estat traduït a diverses llengües i ha rebut els premis literaris més importants del país. Professor visitant durant un semestre a la Universitat de Berkeley, també ha estat escriptor invitat al Hood College de Frederick i a la Universitat de Richmond (EUA). Va ser director general de l’Institut del Teatre entre el 1988 i el 1992, i durant vint anys ha exercit de professor de Teoria i Literatura Dramàtiques. Va ser director d’Acció Cultural de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1993 i el 1996, i membre del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entre el 2009 i el 2011. Actualment escriu, fa conferències i dirigeix teatre.
