Dues peces llargues (la primera, «Els moviments humans» que dóna títol al volum, i l’última el monòleg dramàtic «Fantasmes en la nit») emmarquen un dietari poètic que es fixa, entre la meravella i l’horror, en quaranta moments d’intensa commoció.
Dues peces llargues (la primera, «Els moviments humans» que dóna títol al volum, i l’última el monòleg dramàtic «Fantasmes en la nit») emmarquen un dietari poètic que es fixa, entre la meravella i l’horror, en quaranta moments d’intensa commoció.