Aquesta novel·la és la història d’un suís de Neuchâtel, Gustau Rouquier, que a les darreries del segle XIX arriba a Barcelona en plena joventut contractat per la Hispano-Suiza. Al cap de tres anys, instal·la pel seu compte un taller de gravats de coure per a l’estampació. Rouquier és una complexa ba...
Aquesta novel·la és la història d’un suís de Neuchâtel, Gustau Rouquier, que a les darreries del segle XIX arriba a Barcelona en plena joventut contractat per la Hispano-Suiza. Al cap de tres anys, instal·la pel seu compte un taller de gravats de coure per a l’estampació. Rouquier és una complexa barreja d’escepticisme moral i d’hedonisme prou sui generis per no comprometre en cap circumstància el seu sentit pràctic i tradicional, però, sobretot, és un personatge d’una solidíssima humanitat que el converteix en l’autèntic patriarca de tres generacions: les tres generacions que constitueixen la família Rouquier, des del fill gran, l’Albert, precoç aventurer ansiós de llibertat, seductor i sibarita proveït d’una innata saviesa mundana, passant per tots els personatges que formen l’obscur però apassionant univers dels Rouquier, reclòs, com tantes obres de Benguerel, en el seu barri sofert.
Xavier Benguerel va néixer el 1905 al barri del Poblenou i va viure la Guerra Civil del primer a l’últim dia. Li va tocar sortir cap a la frontera amb l’allau de fugitius, camí de França. De Barcelona a Girona, de Girona a Agullana, d’Agullana a les Illes, pel coll de Manrella. De les Illes al Voló, a Perpinyà, a Tolosa... i així fins a Marsella. Després cap a Amèrica, l’Argentina, Xile... Va viure a l’exili durant setze anys. Va rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1988. Va morir a Barcelona el 1990. És autor de diverses obres, entre les quals destaca Els vençuts, també publicada en aquesta mateixa col·lecció.
