VIVÈNCIES ESFEREÏDORES, APASSIONANTS I INCREÏBLES DE LES POQUES PERSONES QUE S'HAN ATREVIT A ENFRENTAR-SE A L'HIVERN HIMALAIÀ. L'espectacular operació de rescat d'Élisabeth Revol al Nanga Parbat (8.125 m), el mes de gener de 2018, va posar al descobert una disciplina poc coneguda: l'himalaisme hive...
VIVÈNCIES ESFEREÏDORES, APASSIONANTS I INCREÏBLES DE LES POQUES PERSONES QUE S'HAN ATREVIT A ENFRENTAR-SE A L'HIVERN HIMALAIÀ. L'espectacular operació de rescat d'Élisabeth Revol al Nanga Parbat (8.125 m), el mes de gener de 2018, va posar al descobert una disciplina poc coneguda: l'himalaisme hivernal. Qui són els muntanyencs que es dediquen a aquesta especialitat? Què els motiva a afrontar aquelles condicions inhumanes? Quina és la història d'aquesta pràctica extrema de muntanya? Especialitzades en fets de societat, Émilie Brouze i Bérénice Rocfort-Giovanni han investigat aquest univers sense sentit. El seu llibre va adreçat a tots aquells a qui subjuga i interpel·la el compromís d'aquests conqueridors de l'inútil. S'han entrevistat amb Krzysztof Wielicki i Leszek Cichy, els primers conqueridors d'un vuitmil durant l'hivern, l'Everest, l'any 1980, formant part d'una expedició nacional polonesa. Els polonesos s'han convertit en els herois de l'hivern himalaià fins a la caiguda del mur de Berlín. Després d'ells, pocs escaladors s'arrisquen a anar a l'Himàlaia durant l'estació hostil. En canvi, els drames han estat nombrosos. Entre altres, Anatoli Boukreev, Jean-Christophe Lafaille i Tomasz Mackiewicz, tres personalitats turmentades, no n'han tornat mai. El testimoni de l'italià Simone Moro, una de les figures actuals de la gesta hivernal, és eloqu?ent, tant com apassionants són els intercanvis de les autores amb Élisabeth Revol i els seus rescatadors, Denis Urubko i Adam Bielecki, incansables _guerrers del glaç_. * Recull testimonis de grans noms de l'escalada i el muntanyisme internacionals, com ara Krzysztof Wielicki i Leszek Cichy, els primers conqueridos d'un vuitmil, l'italià Simone Moro o Élisabeth Revol. * Explica el fenomen de l'escalada de l'Himàlaia a l'hivern, una pràctica extrema, i perquè pocs escaladors s'arrisquen a l'estació hostil en unes condicions inhumanes de fins a -50ºC i vents de 150 km/h.