Encara hi ha algú al bosc. L'estiu del 1992, mentre Barcelona celebrava eufòrica els Jocs Olímpics, Sarajevo -que havia sigut seu dels Jocs Olímpics d'hivern el 1984- vivia un setge mortífer que havia de durar anys. I a tot Bòsnia i Hercegovina milers de dones veien trencada la seva vida a causa de ...
Encara hi ha algú al bosc. L'estiu del 1992, mentre Barcelona celebrava eufòrica els Jocs Olímpics, Sarajevo -que havia sigut seu dels Jocs Olímpics d'hivern el 1984- vivia un setge mortífer que havia de durar anys. I a tot Bòsnia i Hercegovina milers de dones veien trencada la seva vida a causa de la guerra. No importa de quina banda les va col.locar la guerra, no importa el seu origen o la seva religió; a la guerra de Bòsnia moltes dones van ser violades per militars de les tropes . Tot i que la majoria de violacions es van perpetrar contra dones d'origen musulmà, tots els bàndols van utilitzar el cos de les dones com a arma de guerra. I potser sí que el 1995 es van abaixar les armes i ara ja no apunten ningú, però la guerra, almenys per a elles, no ha acabat. La guerra continua present en els seus cossos, en els seus fills, en la seva vida quotidiana... i també en la falta de justícia.
