Ciceró va escriure aquest diàleg cap al final de la seva vida, inspirant-se en l’obra homònima de Plató, també publicada a la Bernat Metge. Tot i haver-nos arribat incomplet, amb llacunes i problemes textuals, el text ha despertat cada cop més interès al llarg del segle XX i últimament ha estat obje...
Ciceró va escriure aquest diàleg cap al final de la seva vida, inspirant-se en l’obra homònima de Plató, també publicada a la Bernat Metge. Tot i haver-nos arribat incomplet, amb llacunes i problemes textuals, el text ha despertat cada cop més interès al llarg del segle XX i últimament ha estat objecte de nombrosos estudis. Ciceró, que era un home avesat a l’acció judicial i política, justament en un moment en què l’ordre polític tradicional s’enfonsava, s’eleva en aquest llibre per damunt de les circumstàncies concretes que l’envoltaven i presenta reflexions generals sobre la justícia, la legalitat i l’ordenació jurídica que més convindria a Roma. Com és habitual en ell, ho fa en un estil dotat d’una gran força retòrica, que converteix la lectura de l’obra en un autèntic plaer. El volum conté una introducció, el text llatí amb l’aparat crític, una traducció i notes de Núria Gómez Llauger.
