Com respon l’Estat quan se sent amenaçat, quan veu trontollar el seu ordre o algú en qüestiona la unitat? Quins mecanismes foscos s’activen, fins i tot al marge del govern de torn?Independentisme, moviments socials i llibertaris, esquerra rupturista, anarquisme, feminisme i immigració estan en el pu...
Com respon l’Estat quan se sent amenaçat, quan veu trontollar el seu ordre o algú en qüestiona la unitat? Quins mecanismes foscos s’activen, fins i tot al marge del govern de torn? Independentisme, moviments socials i llibertaris, esquerra rupturista, anarquisme, feminisme i immigració estan en el punt de mira dels aparells d’un Estat que demostra que té grans dificultats per pair la dissidència. Els darrers anys, activistes anònims s’han vist involucrats en procediments inversemblants sota l’acusació de terrorisme sense armes ni atemptats. Fem memòria i donem veu a les persones a qui un dia van trasbalsar irreversiblement la vida. Que no s’oblidin ni els seus noms ni el que representen: l’activista dels CDR Tamara Carrasco, el director de l’extint diari Egunkaria Martxelo Otamendi, el jove d’Altsasu Iñaki Abad, l’anarquista Juan Manuel Bustamante, el titellaire Alfonso Lázaro i el veí d’Olot d’origen algerià Smail Boudjelthia s’expliquen en aquestes pàgines i diuen tot allò que haurien volgut cridar als quatre vents quan els emmanillaven sense entendre’n els motius, molt abans que les acusacions minvessin o fossin absolts. Complementa l’anàlisi amb el testimoni exclusiu de dos dirigents víctimes de la policia patriòtica, Xavier Trias i Pablo Iglesias. La periodista i analista política Sara González es capbussa en l’entramat polític, policial, mediàtic i judicial que perviu entre les bambolines del sistema democràtic. Ho fa amb la visió calidoscòpica obligada en l’exercici del periodisme, fugint dels estereotips i dels apriorismes i amb la curiositat per bandera per entendre molt més enllà del que és visible. Per això ha trucat a totes les portes, també la de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.
