«Posthumà» és un terme que vol descriure, des de múltiples perspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà de l’humanisme clàssic i de l’antropocentrisme. Rosi Braidotti l’adopta com a hipòtesi de treball per determinar quins són i com es generen els nous coneixements que hi estan...
«Posthumà» és un terme que vol descriure, des de múltiples perspectives, la mena de subjectes que estem esdevenint, més enllà de l’humanisme clàssic i de l’antropocentrisme. Rosi Braidotti l’adopta com a hipòtesi de treball per determinar quins són i com es generen els nous coneixements que hi estan associats.
La consciència del que estem deixant de ser i del que estem en procés d’esdevenir és el punt de partida per comprendre un nou subjecte posthumà, un «nosaltres» lligat a la Terra, tecnològicament mediat i participat per agents humans i no humans.
Amb aquest assaig, Braidotti ens convida a pensar sobre nosaltres d’una altra manera a fi de poder dur a la pràctica una ètica afirmativa, la que alimenta el nostre desig de perseverar en una vida millor en aquest planeta malmès, en companyia dels altres (orgànics, materials i tecnològics).
