«Enfrontar-nos a la foscor dels diumenges a la tarda, als "ho sento, ja he quedat", a la vergonya de demanar taula per a un, o d'anar al cine sol, a les mirades compassives dels altres, a les parelles enamorades que es multipliquen al teu voltant i es mostren més afectuoses que mai, més felices, més...
«Enfrontar-nos a la foscor dels diumenges a la tarda, als "ho sento, ja he quedat", a la vergonya de demanar taula per a un, o d'anar al cine sol, a les mirades compassives dels altres, a les parelles enamorades que es multipliquen al teu voltant i es mostren més afectuoses que mai, més felices, més somrients...De sobte, el teu cervell només veu tot el que vol tant i no aconsegueix tenir, tot el que ha perdut.» En el món actual, i sobretot a partir d'una determinada edat, sembla que la solitud s'entén com un fracàs: estar solter, divorciat o separat són situacions que cal evitar, o que hem de superar com més aviat millor. Però en realitat, saber estar sol és indispensable i un signe d'autèntica maduresa, d'autonomia i de riquesa personal. Silvia Congost, una de les psicòlogues més reconegudes del nostre país, ens convida a perdre la por a la solitud. Aprendre a escoltar-nos, a dialogar amb les nostres pors i a calmar-les és el camí que ens porta a tenir una existència plena i sense imposicions socials. A soles és l'oportunitat d'un aprenentatge que, si el sabem aprofitar, ens servirà per a tota la nostra vida.
