Al campus de la Universitat de les Illes Balears, tres vicerectorstroben el cadàver del seu rector; fa olor de peixcom si hagués estat potinejat per pegellides o tellerineso cavallets de mar. El cos, esquarterat, eixancat de dalta baix, el localitzen els tres homes entre unes mates delcampus, és un ...
Al campus de la Universitat de les Illes Balears, tres vicerectors troben el cadàver del seu rector; fa olor de peix com si hagués estat potinejat per pegellides o tellerines o cavallets de mar. El cos, esquarterat, eixancat de dalt a baix, el localitzen els tres homes entre unes mates del campus, és un esquelet més camacurt que l’originari, amb els cabells més rinxolats que l’originari. El rector, en Colau Grimalt, era un intel·lectual sòlid, un físic reconvertit en informàtic per les exigències del temps, un home de gran vitalitat acadèmica, que rendia culte a la veritat i als principis de l’objectivitat. Una consigna de la revolució del maig francès del 68, l’ennui est contrerévolutionnaire, sembla que va tenir poc o molt a veure en la seva mort. Del que va passar o no va passar en aquesta desaparició en parla la història d'El Clan de Sa Ràpita.
