El gener de 1939, a finals de la Guerra Civil espanyola, Josep Maria Trias i Peitx –aleshores secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya– s’exilià a França, d’on ja no retornaria mai més.L’allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l’oblit d’un home d...
El gener de 1939, a finals de la Guerra Civil espanyola, Josep Maria Trias i Peitx –aleshores secretari general d’Unió Democràtica de Catalunya– s’exilià a França, d’on ja no retornaria mai més. L’allunyament de la seva terra i del que va ser el seu partit polític han contribuït a l’oblit d’un home d’acció, incombustible, que entre 1939 i 1944 va protagonitzar dues iniciatives d’ajuda als refugiats –primer als de la Guerra Civil espanyola i després als de la Segona Guerra Mundial– fins ara del tot desconegudes. Entre 1939 i 1940, dins del Comité national catholique de secours aux réfugiés d’Espagne, va treballar per al reagrupament de famílies que s’havien separat en creuar la frontera francesa, va posar en marxa colònies infantils per als nens refugiats i va aconseguir treure més de 25.000 refugiats dels camps integrant-los en el mercat laboral francès. Posteriorment, al capdavant de la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés, va treballar braç a braç amb els quàquers, hostatjant refugiats de la Segona Guerra Mundial en pobles francesos semiabandonats. Una lluita contra l’adversitat, plena d’obstacles, però marcada per la valentia, el coratge i el compromís.
