Judith Butler, una dels intel·lectuals més influents del món, explora com en un context bèl·lic Occident determina quines vides mereixen ser plorades -les pròpies- i quines no -les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que h...
Judith Butler, una dels intel·lectuals més influents del món, explora com en un context bèl·lic Occident determina quines vides mereixen ser plorades -les pròpies- i quines no -les dels exèrcits enemics. I critica que siguin els mitjans de comunicació, esdevinguts part activa de la guerra, els que ho presentin així, cosa que afavoreix l'hostilitat sense remordiments cap als països que no s'ajusten a la norma occidental d'allò que és humà, ja que en certa manera deshumanitza els habitants d'aquells països. Escrit amb el rerefons de les guerres de l'Iraq i l'Afganistan i, també, de les atrocitats comeses a les presons de Guantánamo i Abu Ghraib, Butler demana repensar les polítiques progressistes, oposar-se a les accions militars intervencionistes il·legítimes i arbitràries, i establir condicions perquè la violència sigui menys viable i la vida més vivible. «Reconeguda arreu del món per les decisives aportacions a la teoria del gènere, així com per aquestes reflexions plenes de coratge polític sobre temes com la vulnerabilitat i la precarietat de les vides, el dol públic, la guerra, la tortura o el nacionalisme, o la diferència entre la violència legítima de l'Estat i el terrorisme, Butler manté una relació ben viva amb el nostre context.» (De la introducció)
