No ens trobem enmig d’una crisi sinó d’un canvi d’època de la història, com va succeir al final de l’Imperi romà o de l’edat mitjana. Són canvis que es produeixen perquè succeeixen coses noves, se n‘inventen d’altres i se’n destrueixen de velles. Ho fan els forasters, els estranys. Els bàrbars. N’hi...
No ens trobem enmig d’una crisi sinó d’un canvi d’època de la història, com va succeir al final de l’Imperi romà o de l’edat mitjana. Són canvis que es produeixen perquè succeeixen coses noves, se n‘inventen d’altres i se’n destrueixen de velles. Ho fan els forasters, els estranys. Els bàrbars. N’hi ha de bons i de dolents, constructors i destructors. L’autor identifica, en «El bàrbar que salvà la Sixtina», la informàtica i les noves tecnologies com un dels bàrbars que ja han arribat a dintre del «recinte» on vivim. En «El trauma dels llagostins bornis», s’hi presenten algunes de les barbaritats –això mateix, els bàrbars– que en l’actualitat es fan presents en la producció i comercialització dels aliments. La informació actua com un tercer bàrbar. «Si les opinions públiques no estan ben informades, tampoc podran moderar els poders econòmic i polític», es diu en «Quatre cròniques al preu d’una». Hi ha grans interessos per a manipular els mitjans de comunicació, fins a fer que el periodisme actual ja no sigui temut, sinó inofensiu. Els bàrbars poden crear unes societats noves i millors, però també transformar-les en un desert de drets i valors.
