Prendre’s seriosament la religió —se sigui o no religiós— és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió —com totes les més grans experiències humanes— és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot env...
Prendre’s seriosament la religió —se sigui o no religiós— és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió —com totes les més grans experiències humanes— és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l’eterna i difícil besllum de Déu. Ramon M. Nogués exposa —amb claredat, agilitat i saviesa— temes tan diversos com ara el paper del cervell en l’experiència religiosa, les situacions fronteres entre la mística i la patologia, l’estatut científic de la religió, la crítica excessiva de la religió, el valor evolutiu de les creences, les aportacions més recents de la neuroreligió, el desafiament del pluralisme religiós, el contrast entre espiritualitat i religió, la religió i el sexe, la discriminació religiosa de la dona i la institucionalització del sagrat.
