Sense cap concessió al sentimentalisme i amb un domini abassegador de la narració i el suspens, Lize Spit ha cridat l’atenció de la crítica internacional amb una novel·la pertorbadora i magnètica que va deixar en estat de xoc el seu país d’origen, Bèlgica. Ara, per fi, arriba a les n...
Sense cap concessió al sentimentalisme i amb un domini abassegador de la narració i el suspens, Lize Spit ha cridat l’atenció de la crítica internacional amb una novel·la pertorbadora i magnètica que va deixar en estat de xoc el seu país d’origen, Bèlgica. Ara, per fi, arriba a les nostres llibreries. L’Eva, en Pim i en Laurens, els únics nois de Bovenmeer nascuts l’any 1988, passen el seu catorzè estiu sumits en l’estranyesa i l’avorriment. Els seus cossos canvien, la seva mirada fa temps que també. És l’estiu del joc dels instints, d’obrir els ulls al món i haver-los de tancar amb la sang glaçada. L’estiu en què la complicitat adquireix els matisos d’un malson i la fidelitat a una amistat pot donar pas a la traïció i fins i tot al crim. Per això, quan anys més tard, l’Eva agafa el cotxe i torna al poble, porta el maleter carregat de gel i la revenja en la mirada: ara és ella, qui té un pla. A les portes de la pubertat, l’estiu de la innocència es confon amb l’hivern de l’amoralitat. Un debut rotund i despietat, narrat amb pols ferm i mà dura. «Setmana rere setmana, els camions que hi passaven rabent pel costat li insuflaven vida. La pluja va arrossegar les calcetes uns quants metres pendent avall. Es van embrutar i descolorir, com un animal atropellat. Hauria pogut baixar de la bicicleta per recollir-les, però mentre continués negant que eren meves, era com si l’estiu anterior no hagués passat mai.»
