El cos que som és una gramàtica de Déu, n?és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l?instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu.El punt místic d?intersecció de la història divina amb la història hum...
El cos que som és una gramàtica de Déu, n?és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l?instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu. El punt místic d?intersecció de la història divina amb la història humana és l?instant. No un instant idealitzat o abstracte, sinó aquest instant concret. L?instant és l?únic contacte entre les possibilitats infinites de l?amor diví i l?experiència mutable i progressiva de l?humà en nosaltres. La mística de l?instant ens reenvia, així, a l?interior d?una existència autèntica, ens ensenya a tornar-nos realment presents: a veure en cada fragment l?infinit, a sentir la remor de l?eternitat en cada so, a tocar l?impalpable amb els gestos més simples, a assaborir l?esplèndid banquet del que és frugal i escàs, a embriagar-nos amb l?olor de la flor sempre nova de l?instant.
