• DINS LA MENT DE L'HIPNOTITZADOR

    KEPLER, LARS AMSTERDAM Ref. 9788415645825 Ver otros productos del mismo autor
    No t?atreviràs a obrir cap finestra, ni a apagar cap llum, però, com ho sabràs que l?assassí no és a dins, ja? Amb el nou thriller de l?escriptor més macabre de la intriga escandinava, no t?atreviràs ni a tancar els ulls.Un estrany vídeo arriba a comissaria: imatges d?una dona gravades des de l?exte...
    Ancho: 148 cm Largo: 233 cm Peso: 250 gr
    Per confirmar
    21,90 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-15645-82-5
    • FechaEdicion : 01/12/2015
    • AñoEdicion : 2015
    • Idioma : Catalán
    • Autores : KEPLER, LARS
    • NumeroPaginas : 592
    No t?atreviràs a obrir cap finestra, ni a apagar cap llum, però, com ho sabràs que l?assassí no és a dins, ja? Amb el nou thriller de l?escriptor més macabre de la intriga escandinava, no t?atreviràs ni a tancar els ulls.
    Un estrany vídeo arriba a comissaria: imatges d?una dona gravades des de l?exterior de casa seva. Uns quants dies després, la dona apareix assassinada; ha mort dessagnada per incomptables ferides al coll i a la cara. Quan, al cap de poc temps, arriba un nou vídeo a comissaria, els policies no en tenen cap dubte: es tracta d?un assassí en sèrie i han d?actuar contra rellotge. Però, com poden atrapar aquest maníac depravat que assetja les seves víctimes, fa públiques les seves intencions i immediatament assassina amb brutalitat animal? N?hi haurà prou amb un hipnotitzador per deturar aquest degoteig constant de sang que té atemorida la població i porta de corcoll els investigadors?
    Foscor, sang, hipnosi, interrogatoris poc convencionals i mentides inconscientment sinceres en la cinquena novel·la de l?autor suec més diabòlic. Si l?obres, no oblidis tancar-te amb pany i clau.
    «Han gravat la víctima, asseguda a terra amb les cames obertes al damunt d?un bassal de sang fosca, des de diferents angles. Els sostenidors han estat esquinçats amb un ganivet i pengen d?un costat i un pit esblanqueït cau sobre els sacsons de la panxa. De la cara gairebé no en queda res, només una boca esbatanada en un plor rogenc.»