Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a mètode de treball, la poesia de Rossell progressa a través d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o bé l'home del sac o un ballarí de tangos- revelador d'històries essencials, absurdes o...
Amb la improvisació, la paradoxa i la llibertat creativa com a mètode de treball, la poesia de Rossell progressa a través d'un micromon de personatges -tipus i contratipus que poden ser Lacan, de Kooning o Cage, o bé l'home del sac o un ballarí de tangos- revelador d'històries essencials, absurdes o conceptuals, impregnades d'una llengua feta amb expressions populars i lèxic ponentí.
En aquest llibre els lectors trobaran poemes formals escrits en italià, diàlegs amb ningú o micropeces parateatrals; tot un repertori gestual que ens atansa al misteri de la poesia: El cor no l'ha vist mai ningú Com la ratlla del cul Els espills mai no donen la cara
Benet Rossell (Àger, 1937) és un artista polifacètic que ha treballat gairebé totes les disciplines de l'art a la cerca d'un llenguatge personal, del qual el present llibre és una mostra evident, inconfusible en la seva formulació per l'afany d'experimentació i pel tractament poc convencional dels materials que s'ha anat trobant. Vinculat a l'art conceptual a París i a les avantguardes novaiorqueses, a mitjans anys 80 Rossell s'instal·la a Barcelona des d'on segueix aprofundint les constants de la seva obra: la recerca d'espais pictòrics, simbòlics i narratius.
