Quanta aigua clara als ulls de la veïna conté un total de trenta-vuit poemes que l?autor ha anat fent, desfent i refent al llarg dels darrers quatre anys. Malgrat presentar-se sota un únic títol que els uneix, cada poema s?ha escrit des d?ell mateix: ha anat agafant una forma, una intenció i una man...
Quanta aigua clara als ulls de la veïna conté un total de trenta-vuit poemes que l?autor ha anat fent, desfent i refent al llarg dels darrers quatre anys. Malgrat presentar-se sota un únic títol que els uneix, cada poema s?ha escrit des d?ell mateix: ha anat agafant una forma, una intenció i una manera diferents, però el temps i el llapis els han anat acostant. El llibre, doncs, ha vingut després: per posar ordre ?fins on ha pogut? i per fer-ho tot plegat més llegidor llançant fils d?un poema a l?altre i tibant-ne d?altres que ja existien però que potser eren més laxos. Per raons de dimensió i de procediment que l?aparten de la resta de poemes del llibre, la peça final («Els arbres del parc») ha exigit un apartat separat.
Jaume Coll Mariné (Muntanyola, 1989), abans que el llibre que tens a les mans, ha publicat un petit recull d?haikus intitulat D?un, dins el volum conjunt La vida estesa (2009), i altres poemes de manera esparsa. Ha estudiat filosofia a Barcelona i toca el baix o el contrabaix (o tots dos) en diferents projectes. Ara per ara és, sobretot ?i en aquest camp?, baixista d?Obeses. El que en aquest llibre s?imprimeix són alguns poemes que ha anat fent durant els darrers quatre anys.
