D’ençà de Vides minúscules, cada llibre de Pierre Michon és un esdeveniment. L’últim de tots, Els Onze, Grand Prix du roman de l’Académie française, era el més esperat, al cap de set anys de silenci i de disset d’elaboració: és la biografia de François-Élie Corentin, el “Tiepolo del Terror”, nét d’h...
D’ençà de Vides minúscules, cada llibre de Pierre Michon és un esdeveniment. L’últim de tots, Els Onze, Grand Prix du roman de l’Académie française, era el més esperat, al cap de set anys de silenci i de disset d’elaboració: és la biografia de François-Élie Corentin, el “Tiepolo del Terror”, nét d’hugonot analfabet, fill de poeta fracassat, criat per dues dones desesperades d’amor i autor sobretot d’Els Onze, el quadre més tenebrós i més famós del Louvre. Una muralla immensa d’onze homes, els membres del Comitè de Salut Pública, immortalitzats sobre el llenç en una il·lusòria “cena revolucionària” mentre els éssers humans, víctimes i botxins, són lliurats als monstres carnissers de la Història.
