46 cartes que expressen 24 hores de febre, dubte i desesperació amorosa.«Ens trobem davant d’una autèntica novel·la psicològica desenvolupada magistralment; tal vegada per això la reedició del llibre a França el 2007 es convertí en un best-seller i se’n vengueren quasi cent mil exemplars.» (del «Prò...
46 cartes que expressen 24 hores de febre, dubte i desesperació amorosa.
«Ens trobem davant d’una autèntica novel·la psicològica desenvolupada magistralment; tal vegada per això la reedició del llibre a França el 2007 es convertí en un best-seller i se’n vengueren quasi cent mil exemplars.» (del «Pròleg» de Carme Riera)
La novel·la que va inspirar Stephan Zweig
Corre l’any 1814. A la sortida de l’òpera, la nostra heroïna veu desaparèixer el seu amant dins d’una calessa acompanyat d’una altra dona… Al llarg de les vint-i-quatre hores que seguiran a aquest esdeveniment, una eternitat, escriu quaranta-sis cartes que reflecteixen el remolí d’emocions que li oprimeixen el cor, a poc a poc esquinçat per la gelosia, l’amor i la desesperació. Quaranta-sis cartes que expressen, en una llengua d’un refinament i una precisió inaudites, l’exasperació amorosa i la violència de sentiments nascuts, en definitiva, d’un malentès…
Veritable joia en miniatura –fins ara inèdita tant en català com en castellà–, aquesta novel·la epistolar va ser publicada l’any 1824 i es va presentar com una exploració sobre la gelosia i les seves angoixes.
Traducció d'Anna Casassas. Pròleg de Carme Riera.
«La proesa consisteix a analitzar la passió en carn viva i mantenir alhora una mirada incisiva… Visiblement, el gran escriptor austríac Stefan Zweig es va inspirar en aquesta novel·la per escriure Vint-i-quatre hores en la vida d’una dona… Tornem doncs a l’original. És una benedicció.» (Jacques-Pierre Amette, Le Point)
«És exquisida, extrema. És l’amor boig, furiós, en la seva expressió més bella.» (Delphine Peras, L’Express)
Constance de Salm
Neix a Nantes el 7 de novembre de 1767. Poetessa i dramaturga a qui anomenaven «la musa de la raó» i «el Boileau de les dones», va defensar ardentment la causa femenina i va tenir un saló literari brillant, al qual van assistir assíduament Alexandre Dumas, Paul- Louis Courier, Stendhal i Houdon, entre d’altres. Va ser la primera dona admesa al Lycée des Arts i va conrear diversos gèneres. De la seva obra cal destacar Vint-i-quatre hores d’una dona sensible (la seva única novel·la), Sapho (una tragèdia en tres actes), les seves epístoles, i les seves memòries en vers, Mes soixante ans. Va morir a París el 13 d’abril de 1845 i està enterrada al cementiri Père Lachaise.
