Al segle XIV la devoció a Sant Jordi -ben poc present en l'onomàstica personal i toponímia catalanes- s'obrí pas a Catalunya com a símbol de cavalleria. Entre els segles XV i XVII, la Generalitat impulsà oficialment la festa de Sant Jordi i potencià l'exhibició de la Creu de Sant Jordi. Més enllà d...
Coleccion :LA CREACIÓ DELS SÍMBOLS NACIONALS DE CAT
NumeroColeccion :4
Al segle XIV la devoció a Sant Jordi -ben poc present en l'onomàstica personal i toponímia catalanes- s'obrí pas a Catalunya com a símbol de cavalleria. Entre els segles XV i XVII, la Generalitat impulsà oficialment la festa de Sant Jordi i potencià l'exhibició de la Creu de Sant Jordi. Més enllà del caràcter institucional, de la festa original, en quedà la popular ofrena de roses: al voltant i a l'interior del Palau de la Generalitat se celebrava un mercat de flors ben concorregut. Amb la Renaixença, esdevé un símbol patriòtic i de la lluita contra el despotisme. L'any 1925, en temps de dictadura de Primo de Rivera, és el 23 d'abril que s'emet l'emprèstit Pau Claris -que havia de finançar la revolta per alliberar de Catalunya-. El 1931, amb la república acabada de proclamar i aleshores també com a dia del llibre, Macià declara 23 d'abril festa cívica i proclama la Diada de la Bandera Catalana. La festa de Sant Jordi entra a les escoles amb tanta força que, l'any 1936, la revista de l'Escola Blanquerna afirma que Catalunya s'ha de mantenir fidel a l'exemple subministrat pel sant; només així serà lliure i forta.
