?La majoria dels historiadors moderns fan com si la censura política no hagués existit mai. Com si els textos impresos fossin la vera expressió del cronista, sense intercessió de cap mena. I això els du de ple a la credulitat del text, a repetir sense sentit crític, ni rigor intel·lectual, el discur...
?La majoria dels historiadors moderns fan com si la censura política no hagués existit mai. Com si els textos impresos fossin la vera expressió del cronista, sense intercessió de cap mena. I això els du de ple a la credulitat del text, a repetir sense sentit crític, ni rigor intel·lectual, el discurs que la censura ha confegit sobre els fets més rellevants de la nostra història. I el que és més greu: els porta a negar que els fets no han pogut passar de cap més altra manera. Quedar-se atrapat als paranys de la censura comporta aquestes servituds. Però els qui hem resseguit les lleis censores, els moviments dels censors, els canvis del text i dels gravats d?edició en edició, creiem que la història és un muntatge. Un muntatge perpetrat per tenir-nos bocabadats per sempre més amb unes gestes castellanes virtuals i perduts en el buit del nostre propi passat.?
Qui així s?expressa és en Jordi Bilbeny, qui en aquest llibre, El dit d?En Colom, compilació de diversos estudis, ens informa de les recerques sobre la casa barcelonina del príncep Joan-Cristòfor Colom, sobre el rei dels catalans Carles I, sobre l?Amèrica de parla catalana i sobre com la censura castellana s?ha apropiat de la història dels catalans.
