Jardí clos parla d?un exili, d?un exili interior, voluntari. Aïllat de tots, envoltat per la tanca d?un jardí, el poeta contempla el món. Ix a prendre el primer i últim baf d?aire del dia. Des d?aquesta talaia privilegiada reflexiona sobre la vida i la mort, sobre el pas del temps, sobre la memòria ...
