Just abans de morir, el vell William Bellman veu com la vida li passa per davant dels ulls: va ser un jove afortunat, amb una carrera professional plena d'èxits, una família meravellosa, una dona encantadora i uns fills sans i forts. De totes les imatges que desfilen davant seu, n'hi ha una que li h...
Just abans de morir, el vell William Bellman veu com la vida li passa per davant dels ulls: va ser un jove afortunat, amb una carrera professional plena d'èxits, una família meravellosa, una dona encantadora i uns fills sans i forts. De totes les imatges que desfilen davant seu, n'hi ha una que li ha quedat especialment gravada: la del dia que, sota la mirada aterrida del seu cosí Charles i els seus amics, quan només tenien deu anys, el Will va abatre una graula amb la fona. Per què li ve a la ment aquest capítol llargament oblidat de la seva vida? Què oblidem i què recordem sobre nosaltres mateixos? Qui érem i en què ens hem convertit? I quines són les conseqüències dels nostres actes?
