Les candidatures diverses als partits polítics tradicionals no desapareixen en les tres dècades de vida dels governs locals democràtics, malgrat el vaticini que feren als anys vuitanta i noranta acadèmics i polítics. En aquell moment semblava que la consolidació pluralista havia d¿anar de la mà d¿...
Les candidatures diverses als partits polítics tradicionals no desapareixen en les tres dècades de vida dels governs locals democràtics, malgrat el vaticini que feren als anys vuitanta i noranta acadèmics i polítics. En aquell moment semblava que la consolidació pluralista havia d¿anar de la mà d¿una partidització absoluta dels municipis. Per contra, si observem el mapa electoral català en l¿actualitat veiem com cada cop tenim a escena més candidatures "estranyes" que obtenen representació i, el que és més important, aquestes cada cop estan més polititzades i es troben arrelades en municipis mitjans i grans. Si en un passat tot el que escapava dels partits polítics tradicionals es presentava com a força apolítica, els anomenats partits independents, en el tombant del mil.lenni es multiplica la presència de candidatures alternatives i populars. La politització es fa des d¿allò local, construint experiències pròpiament municipalistes; un localisme amb model i projecte de ciutat, i preocupades per la participació ciutadana i la transparència. Així, la desafecció cap a la classe política no es tradueix en desafecció cap a la política. Aquestes candidatures poden veure¿s com una sortida a la crisi de legitimitat dels partits polítics. En aquest llibre es duu a terme un breu recorregut històric per les candidatures "estranyes" existents en el període 1979-2011, posteriorment es dibuixa un mapa de les candidatures alternatives i populars presents en el darrer mandat, i finalment es fa una aproximació a la militància d¿aquestes experiències polítiques i electorals.
Gemma Ubasart i Gonzàlez (Castellar del Vallès, 1978). És doctora en Ciència Política, professora a la Universitat Autònoma de Madrid i investigadora de l¿Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB. Participa de L¿Altraveu per Castellar, integrant de les Candidatures Alternatives del Vallès, i va ser regidora durant l¿anterior mandat. És membre d¿organitzacions de defensa dels drets humans i collabora amb l¿Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB. Les seves àrees d¿investigació són les polítiques públiques, el govern local, els moviments socials i la criminologia. Ha realitzat estades d¿investigació a Science Po de París, University of Ottawa, Università degli Studi di Padova i London School of Economic and Political Science.
