La investigació periodística més rigorosa realitzada fins ara sobre la presència de la Camorra a CatalunyaL'última de les guerres més sagnants de la història moderna de la Camorra va ser la que va enfrontar els clans Amato-Pagano i Di Lauro entre el 2004 i el 2005. L'escenari napolità es va omplir d...
La investigació periodística més rigorosa realitzada fins ara sobre la presència de la Camorra a Catalunya
L'última de les guerres més sagnants de la història moderna de la Camorra va ser la que va enfrontar els clans Amato-Pagano i Di Lauro entre el 2004 i el 2005. L'escenari napolità es va omplir de sang, però hi va haver un segon escenari, Barcelona, escollida com a base d'operacions pel clan Amato. A partir de la reconstrucció d'aquest episodi pràcticament desconegut a Catalunya, Joan Queralt desvetlla la creixent implantació dels grups criminals napolitans a casa nostra, en paral·lel al desinterès públic i institucional.
Durant més de dos anys i sense que la ciutat i les seves autoritats percebessin un sol senyal de conflicte, la capital catalana va quedar unida a Nàpols per invisibles ponts transitats per un incessant tràfic de combatents, sicaris, espies, drogues, armes i diners. Un itinerari d'anades i tornades que va alimentar simultàniament l'estadística dels morts als carrers napolitans i l'agitada vida nocturna barcelonina.
El gran coneixement de Joan Queralt sobre el crim organitzat li permet no tan sols radiografiar la seva implantació al territori català, sinó també abordar el procés de globalització de la criminalitat i el perill creixent de les seves ramificacions en els òrgans de govern mundials, tant polítics com financers.
Joan Queralt
Periodista i escriptor nascut a Barcelona, resideix a Buenos Aires durant els anys setanta, des d'on cobreix la informació política del Con Sud per a diversos mitjans espanyols. El 1973, les seves revelacions sobre la participació dels EUA al cop d'estat de Xile van ser reproduïdes per tota la premsa europea. Ha col·laborat en importants publicacions nacionals, d'Europa i d'Amèrica Llatina: Revista de Occidente, El Viejo Topo, El País, El Periódico de Catalunya, Diario 16, Avui, La Repubblica, La Opinión i Granta, entre d'altres.
El 1989 comença un minuciós procés d'indagació del fenomen mafiós i centra les seves investigacions i treballs periodístics en el tema. Fruit d'això escriu i dirigeix el documental Jueces en tierra de mafia (1995) i els llibres, Crónicas mafiosas, Sicilia 1985-2005 (2006) i El enigma siciliano de Attilio Manca (2008), traduït a l'italià. Participa regularment en conferències, jornades i programes de ràdio i televisió relacionats amb el coneixement del fenomen criminal.
