A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical:«No et facis posar cendra [?] que no té res que veure ? la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de lanegació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vid...
A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical: «No et facis posar cendra [?] que no té res que veure ? la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la negació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida, el plaer, els sentits. Joan Maragall (1860-1911) no treballa amb les eines d?un teòleg, sinó amb les d?un poeta, un articulista i un pensador ?de vegades, amb les d?un místic. Lluny de qualsevol preocupació confessional, subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca d?uns moments d?eternitat que trenquin l?escissió entre la vida i la mort. L?eternitat no és, en Maragall, el que ve després, sinó el que estem cridats a viure aquí i ara. Aquest llibre constitueix una biografi a intel·lectual que ens permet acompanyar la gestació i el desplegament d?unes idees cada vegada més sòlides i personals, fi ns a arribar a «l?últim Maragall». L?escriptor ens deixa, aleshores, un missatge corprenedor, sens dubte molt més afí a la nostra sensibilitat que a la dels seus coetanis. I és que aquest és el destí dels clàssics: continuar comunicant, generació rere generació, amb la mateixa força ?o més? que el primer dia.
