La sala que es converteix en un camp de futbol, el cossi d?aram, la hipocondria, fer-se el mort, els avis, els viatges del pare, la cuina de la mare, una visita al Mas Pla, l?escalèxtric i els màdelmans, els soldats retallables, els veïns, els amics. Cada petit detall crea un univers.Hi ha un «reduï...
La sala que es converteix en un camp de futbol, el cossi d?aram, la hipocondria, fer-se el mort, els avis, els viatges del pare, la cuina de la mare, una visita al Mas Pla, l?escalèxtric i els màdelmans, els soldats retallables, els veïns, els amics. Cada petit detall crea un univers. Hi ha un «reduït recinte» on tot és present i on el passat es fa de nou habitable perquè alguna cosa dels que ja no hi són és molt a prop. Aquest és un viatge al recinte familiar, a l?espai íntim de Josep M. Fonalleras, a la seva infantesa gironina: una excursió que rememora jocs, aventures,menjars i olors, amb una construcció literària feta d?impressions. L?intent d?atrapar l?instant en una novel·la breu, el relat d?unes vivències on el temps s?atura i esdevé fotografia. «Ens rep amb un batí d?estar per casa i unes sabatilles. Seiem sota la volta de la llar de foc, que és l?únic lloc de la sala on hi ha una mica d?escalfor, en una taula rodona, i la mare li explica tot això de la mainadera, que la meva àvia, que no sabia ni llegir ni escriure, treballava en un hotel de Calella i vigilava els nens Pla, i el meu pare diu que el seu fill diu que vol ser escriptor. Aleshores, en Pla em recomana que no m?hi dediqui, ?perquè es morirà de gana?, i jo no sé gaire què dir.»
