La història dels darrers trenta anys del Barça no s'entén sense evocar la figura de Josep Lluís Núñez i Clemente. Encimbellat i, alhora, maltractat, insultat i també lloat, la seva obra es visualitza amb més nitidesa amb el pas dels anys, igual que s'observa amb més respecte el mandat d'Agustí Monta...
La història dels darrers trenta anys del Barça no s'entén sense evocar la figura de Josep Lluís Núñez i Clemente. Encimbellat i, alhora, maltractat, insultat i també lloat, la seva obra es visualitza amb més nitidesa amb el pas dels anys, igual que s'observa amb més respecte el mandat d'Agustí Montal o d'Enric Llaudet, com s'interpretarà el de Joan Laporta passats uns anys, i qui sap si ja no farà tanta basarda recordar el de Joan Gaspart. Ara l'esperit de Núñez és cabdal en l'entorn del Barça, amb el seu llegat es critica o es castiga la junta de Joan Laporta. Ho va ser abans d'assolir la presidència el 1978, quan de la mà d'una sèrie de personatges va traçar un pla modèlic i va arribar al poder. Núñez arriba al club per iniciar una revolució al Barça i a les estructures futbolístiques. El club fou el principal trampolí per assolir notorietat en la vida pública del país, i permetrà a Núñez liderar un moviment social i esportiu que, encara que mancat d'èxits en el futbol els primers anys, tindrà una força implacable fi ns i tot contra el poder polític.
