Liquidar-lo? Oblidar-lo? Admirar-lo? Quaranta anys després, el Maig del 68 encara fascina tant els fetitxistes com els exorcistes. L'extraordinària aventura va alliberar França dels seus mites i les seves tradicions. I la seva ona expansiva s'ha estès per Europa durant dècades. Decebuda per la pèrdu...
Liquidar-lo? Oblidar-lo? Admirar-lo? Quaranta anys després, el Maig del 68 encara fascina tant els fetitxistes com els exorcistes. L'extraordinària aventura va alliberar França dels seus mites i les seves tradicions. I la seva ona expansiva s'ha estès per Europa durant dècades. Decebuda per la pèrdua dels seus dogmes, l'esquerrad'arreu enyora la sacsejada. Desconsolada i errabunda, sense refugi ni fronteres, la dreta europea vitupera el que va representar.El 29 d'abril del 200 7, André i Raphaël Gluckmann, pare i fill, eren a l'estadi de Bercy, a París, quan Nicolas Sarkozy, en plena campanya electoral, hi va emprendre una violenta diatriba contra el Maig del 68. Les llambordes dels piquets estudiantils encara volen. "Aquí ens espolsarem la caspa", vociferava una Sorbona insurgent. Perpart seva, Sarkozy va prometre que enterraria el Maig. De Montaigne a Cohn-Bendit, pascant per Stendhal i Shakespeare, el lector és convidat al cor d'una revolució permanent, la de la llibertat humana per fi assumida. En tot cas, no seri el mateixSarkozy l'hereu rebel d'aquesta revolta?
