Tothom ha sentit a parlar dels neocons. Els diaris en parlen contínuament. Tanmateix la popularitat mediàtica no deixa veure l’aspecte de fenomen que té el neoconservadorisme per al pensament polític. Des del punt de vista del pensament polític, no es pot amagar que el neoconservadorisme constitueix...
Tothom ha sentit a parlar dels neocons. Els diaris en parlen contínuament. Tanmateix la popularitat mediàtica no deixa veure l’aspecte de fenomen que té el neoconservadorisme per al pensament polític. Des del punt de vista del pensament polític, no es pot amagar que el neoconservadorisme constitueix un fenomen en el sentit de ser una realitat en certa mesura sorprenent. \n \nL’objectiu d’aquest llibre és ajudar a escatir el rerefons filosòfic del neoconservadorisme. L’expressió “rerefons filosòfic” s’ha d’entendre aquí en un doble sentit. En un primer sentit, fa referència a aquells filòsofs que d’alguna manera es troben presents o ressonen darrere de les manifestacions ideològiques dels neocons –per aprofitar-se’n o per marcar distància. En un segon sentit, les aportacions de Joan Vergés Gifra, Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, Ramon Alcoberro, Josep Olesti Vila, Josep M. Ruiz Simon, Josep M. Esquirol, Josep-Maria Terricabras, José Manuel Bermnudo i Antonio Negri aborden el rerefons filosòfic del neoconservadorisme perquè pretenen explicar les raons profundes de l’existència d’aquesta ideologia en el món polític d’avui. Per tant, també es podria dir així: aquest llibre és un intent d’anar més ençà i més enllà del neoconservadorisme. \n
