-
Enviaments ràpids i gratuïts a Mollet i rodalies (10 km) amb el codi MOLLETFREE
-
Av. Llibertat 20. 08100 Mollet del Vallès. Tel.: 935703878
A L'Illa tenim dos clubs de lectura, de periodicitat mensual. Un de Ficció i un de No Ficció. Les sessions del de ficció les fem el darrer dijous de cada mes, a les 8 del vespre. Proposem obres una mica al marge del circuit més comercial. Es tracta de descobrir, entre tots, diferents maneres de narrar i narradores de diferents llocs del planeta. Pel club han passat autors com Maryse Condé, Annie Ernaux, Ngugi wa Thiongo, Eduard Márquez o Panait Istrati. Durant els mesos de juliol i agost, fem un parèntesi que aprofitem per proposar una obra més llarga del que és habitual i que no seria possible de posar durant la temporada normal. Les sessions del club de no ficció es fan el segon dijous de cada mes, a les 8 del vespre. Toquem temes ben diversos, que ens facin reflexionar sobre el present que ens toca viure: Feminismes, ecologia, antirracisme, botànica, urbanisme … Hem llegit Judith Butler, Pastora Filigrana, Abel Azcona, Sara Touri o Miguel Pajares. Els mesos de juliol i agost també els aprofitem per proposar un llibre més llarg. Si vols més informació, només cal que t'acostis a L'Illa i te n'informarem amb molt de gust. També pots enviar-nos un correu o fer-nos una trucada telefònica.
La història d'amor entre en Kostas, grec-xipriota, i la Defne, turca-xipriota, comença en el moment en què les tensions entre ambdues comunitats augmenten, cosa que causarà la divisió de l'illa. Situació política a banda, hauran de lluitar contra l'oposició de les famílies respectives, buscant aixopluc en la taverna "La figuera feliç", regentada per dos personatges entranyables. Londres serà el lloc on, finalment, podran conviure i on naixerà l'Ada., la seva filla. Una novel·la que reflecteix una realitat dura, però amb fragments de gran bellesa i amb alguns capítols amb una narradora excepcional.
Publicat a Hongria l'any 1970, "Abigail" ha esdevingut un clàssic de la literatura hongaresa. Ambientat a cavall entre els anys 1943 i 1944, un període clau en la història d'un país que és a punt de ser ocupat per les tropes alemanyes, amb la connivència d'alguns sectors de la població i la resistència d'altres. La Gina, una adolescent de 14 anys i filla d'un conegut general, és enviada, per seguretat, a un internat calvinista lluny de Budapest. L'austeritat material i afectiva que hi impera, contrasta amb la vida que la jove duia a la capital. Però allà dins res no és el que sembla i també hi trobem diferents faccions que són un reflex de les tensions que viu el país.
En el bicentenari del seu naixement, l'editorial artesana Cal Carré ens ofereix, per primer cop traduïda al català, la novel·la amb la qual Fiodor Dostoievski va debutar com a autor. Es tracta d'una novel·la epistolar on Makar Aleksiévitx i Varvara Alekséievna, un home gran i una dona jove pobres de solemnitat, s'intercanvien cartes en les quals expressen la seva precària situació. Malgrat ser veïns es comuniquen per escrit per tal d'evitar malentesos. En aquesta novel·la, l'autor rus ja ens demostra la seva grandesa i, si encara no heu llegit res d'ell, 'Pobres' és una bona manera de començar.
A diferència de les publicacions anteriors, la majoria traduccions d'obres originals en llengua àrab, l'editorial Karwan ens ofereix una novel·la de l'escriptor rus Gaito Gazdánov. "Despertar" està protagonitzada per Pierre Fauré, un comptable amb una vida aparentment anodina que es converteix, sense buscar-.ho, en un heroi anònim. És un cant a la bondat i al desinterès.
Un avi polonès explica per primer cop la història secreta del número que porta tatuat a l'avantbraç. Un pianista serbi enyora la seva identitat perduda. Una hippie israeliana busca respostes i experiències al·lucinògenes a Antigua Guatemala. Un vell acadèmic reivindica la importància de l'humor. Tots ells, seduïts per alguna cosa que va més enllà de la raó, busquen la bellesa i l'efímer a través de la música, les històries,la poesia, l'erotisme, l'humor o el silenci, mentre un narrador, anomenat també Eduardo Halfon, comença a seguir el rastre de les petjades del seu personatge més enigmàtic: ell mateix.
Aquesta novel·la, editada per Les Hores el mes d'octubre. és tan bona que no ens resignem a que passi inadvertida, tot i haver rebut el prestigiós premi Man Booker International 2019. Jokha Alharti teixeix una història, ambientada al sultanat d'Oman, on a través del retrat de molts personatges, ens mostra la difícil transició d'una societat rural tradicional a una altra d'urbana. Cal remarcar la bellíssima traducció de la Margarida Castells Criballes, plena de matisos i amb un domini inusual de les llengües àrab i catalana.
“Nací maldita. Desde la concha de mi madre hasta el cajón en el que ahora descanso. Me escupieron y fui a dar al fin del mundo, al sur de todo. Un gargajo estampado en este rincón que se cae del mapa. Ahora mi cuerpo flota sobre el oleaje del Mapocho, mi ataúd navega entre aguas sucias haciéndoles el quite a los neumáticos, a las ramas, avanza lentamente cruzando la ciudad completa.” Així comença aquesta magnífica novel·la, original de 2002, i ara editada per Minúscula després de petits retocs per part de l'autora. No volem dir res més, només que no us la podeu deixar perdre, pel seu contingut, dur, sense concessions, però també per la seva forma, amb un llenguatge dur, directe i alhora ple de bellesa i de mala bava.
Els relats de Boris Pahor són un al·legat contra el domini cultural i contra el feixisme i també una defensa de les minories. Natural de Trst (Trieste en italià), Pahor formava part de la comunitat eslovena d’aquesta ciutat de múltiples fronteres i identitats i que exemplifica, com poques, la convulsa història contemporània de centreeuropa. Pahor va patir la deportació als camps d’extermini nazis i la seva llengua i cultures foren fortament discriminades en la seva ciutat natal. Som davant una obra d'una gran qualitat literària i aquesta magnífica edició d’Edicions del Periscopi conté un pròleg inestimable de la Simona Skrabec.
Ha estat un descobriment aquesta novel·la. Ens satisfà especialment perquè són escasses les autores en èuscar que són traduïdes al castellà o al català, Eider Rodríguez ja fou una grata sorpresa. “La casa del padre” fou publicada al País Basc l’any 2008 i ara ens arriba en l’edició de Destino. Relacions familiars, qüestions de gènere, problemes de parella i un llarg etzètera de temes, tractats amb delicadesa i profunditat. La traducció al castellà està feta per la pròpia autora
Hélène Gestern teixeix una història atrapant partint del llegat que Alix, una dona de 89 anys, deixa a Élisabeth Bathori, historiadora de la fotografia. Es tracta de la correspondència que un oncle seu, Alban de Willecot, va establir amb Anatole Massis, poeta famós, i amb Diane, una jove de la que estava enamorat, mentre lluitava a les trinxeres durant la primera guerra mundial. A partir d'aquí, Élisabeth fa una completa immersió en la vida d'aquests tres personatges, que s'intensifica davant la descoberta d'un diari en clau escrit per Diane i que donarà llum a moltes incògnites. Paral·lelament, intentarà refer la seva vida, després d'haver sofert una greu pèrdua. Som davant una novel·la monumental, a prop de 800 pàgines, amb una trama complexa, que obre moltes línies argumentals i és aquí on rau el seu indubtable interès.
Som, sense cap mena de dubte, davant un dels llibres més importants de la represa. La Jenny, la June, la May i en Wade formen una família aparentment modèlica tot i que un dia calorós d'agost, mentre busquen llenya al bosc, es produeix un fet luctuós que farà que tot se'n vagi en orris. L'Emily Ruskovich ens ho narra sense delectar-se en detalls escabrosos, fent gala d'una finor extrema i amb un final d'una delicadesa fora mida.
